Sabeu que va passar aquella nit de diumenge ?

Alguns en diuen l’alçament carlista de Sarrià.

Feia tretze mesos que havia mort el rei Ferran VII que, tot i casar-se quatre vegades, només tenia una filla. Alguns creien que seria preferible que el nou rei fos el germà del difunt que es deia Carles, i per això els deien els Carlistes.

A Sarrià l’Artur Barceló, que havia sigut diputat al 1803, era un gran partidari d’aquesta opció. Pensava que s’estava perdent la monarquia absoluta de tota la vida i que les idees modernes i els lliberals s’estaven apoderant de tot.

En ser nomenada reina la filla Isabel alguns Carlistes, al país basc i a Catalunya, van decidir agafar les armes per tornar a l’ordre antic i evitar que es "perdés" el país.

A Sarrià ho tenien tot preparat per aquella nit. Havien de robar les armes guardades a casa de l’alcalde ( Josep Bosch Canet) i a la casa Fontanilles fugint de seguida cap a la muntanya, on es trobarien amb homes dels pobles veïns. I el que servia d’enllaç per avisar tots els partidaris era en Mariano Garric que ja vam veure que va acabar presoner i afusellat l’any següent. Tant d’enrenou van fer i tant públicament en parlaven que fins i tot les autoritats se’n van assabentar i els estaven esperant.

El Governador va avisar a Baudili Soler, Comandant del Batalló de Voluntaris del pla del Llobregat, que es va desplaçar a prop de Sarrià a les 10 de la nit amb un grup de cavalleria i infanteria. Es van situar vigilant les tres sortides del poble.

L’Alcalde i un grup armat va dirigir-se on s’estava en Barceló que, vés per on, era la Rectoria ja que la seva mare era majordoma de mossèn Joaquim Morist, que va ser acusat d’estar-hi implicat. Però aquesta és una altre història.

Finalment en Barceló va poder escapar saltant la tàpia de l’hort del rector i fugint camp a través, després de disparar contra els que vigilaven. En la fuita va deixar pel camí la pistola, el "capote", i la gorra.

A la mare d’en Barceló ( Francesca ) i la dona d’en Garric ( Teresa ), que van ser interrogades, se’ls hi van confiscar tots els béns i van ser deportades a Reus.

També van ser detinguts Raimon Martí, Francesc Garric, Jaume Casanovas i Narcís Estrada. Era la fi de l’alçament carlista de Sarrià.