Dueño y Señor, per a que vostè vagi mes formal en lo procediment que va treballant, me ha aparegut donar-li les següents noticies:

Es cert que se rematà lo arrendament de les carns a favor de Vicenç Amat per los Regidors de l’any 1796, que estos no li firmaren acta per no haver ell trobat fiances idoneas. Que respecte de haver donat Amat una dita tan favorable, se li donà algun temps per a buscar fiadors. Que mediant dit temps trobà uns cerdans que li prometeren posar sempre existents 500 caps de bestiar, o lo valor d’ells, i mediant això se li feu per part dels regidors del 96, que si ell dipositava 300 duros fins que haguessin complert los serdans, no se tornaria a subhastar lo arrendament com se hauria fet, quedant a son càrrec pagar lo augment que hagués fet la carn.

Acceptà Amat esta proposició i en lo interin entraren los Regidors del 97 en sos empleos. Amat diposità los 300 duros, però los serdans no li compliren lo promès.

Veient això los Regidors del 97 i que la Pasqua era cerca, apremiaven fortament als Regidors del 96 i al Amat que posasen al corrent lo asunto de la carn, però havent observat Mariner estas coses i cebat en la ganància que havia fet en lo any 96, en lo arrendament de la carnisseria, que havia tingut i acabava de deixar, no deixà pedra per moure, a fi de que recaigués lo abast a son càrrec, en el cas que Amat no trobés fiadors. Se valgué de tots los medis, i fins detingué lo projecte fet per l’Ajuntament de tornar al Públic subhasta lo arrendament, temerós de que no quedas encara mes baix lo preu de la carn.

Per complir sos designis assegurà de son cosí lo Regidor en Cap, al qual prometé varies vegades lo desempeño de l’abast.

Fiats o assegurats així los Regidors apremiaban i apretaban fort a l’Amat, el qual veient-se estrechat per lo Ajuntament passà a ajustar-se amb en Mariner, el qual no obstant les ganes que tenia i la set de dit arrendament, veient negat al pobre Amat fins el coll, li esgarrapà, aparentant pèrdues i gravàmens en la taba, 250 duros, que si Mariner no ha cobrat es per sa culpa.

Ajustats Amat i Mariner fou que feren a ses instàncies ajuntar a uns i altres Regidors i en sa presencia prometeren lo que jo dic en la certificació.

Mariner lo dia de Pasqua se reposà en la possessió de tallar carn i la continuà per alguns dies. Havent-la deixada de donar segurament per lo augment que prengué en aquest interin lo bestiar. Ell dona per causa lo no haver-li entregat Amat los 250 duros, però aquesta es causa fútil despues de haver ell compromès al Públic, amb sa possessió.

Mariner lo dissabte de pasqua veient que Amat no lo havia satisfet tenia temps de retirar, però posat en possessió i tenint compromès al públic, no tenia altre lloc, ni dret sinó compelir a Amat a que li pagàs los 250 duros.

Aquesta es la precisa veritat, i si convenia, provaríem que Mariner deia públicament que ell era lo arrendador de les carns de Sarrià.

Me apar lo bastant per l’instrucció de Vostè i mani a son segur servidor.

Tucó de Boix. Secretari.

A la Abadessa sols se l’hi ha falta un dia en la suministració de la carn i això fou en lo següent en que tenien la controvèrsia amb lo arrendatari i per la temeritat de haver demanat la Abadessa 18 o 20 cuixes, quan mai s’havia vist i quan mai no s’havia acostumat matar més de 4 o 5 moltons, lo que fa presumir que fou una invectiva o pretext per apartar-se de la concòrdia i comprar lo bestiar que ara té; i ho corrobora no haver volgut pagar als Regidors les 64 lliures que devia de la carn que li subministra l’Ajuntament a compte de l’arrendatari al cap de 15 dies de haver entrat i deixat de part de subministrar lo abast, per més que ho colori amb la falta dels fems del bestiar que per dos mesos falta al seu corral que no importen 20 lliures i quan los te arrendats.

Jaume Gibert es qui cuida de l’abast de les monges i es amic de Mariner i company amb ell de la carnisseria de Sant Gervasi, i se diu també que te interessos a l’abast de la carnisseria de Pedralbes.

Ara volen les monges la carn 8 diners mes baratos que la preu de Sarrià per que va mes barato que a Barcelona, que mai havia succeït i sent així que ara fa 4 anys que la carn anava a 18 en Sarrià i a 10 a Barcelona, se li demaná per part de l’Ajuntament si volia bonificar alguna cosa i se tingué una junta per això, que ho tingueren per molt equitatiu i no volgué adherir sinó que subsistir la concòrdia i que la volia a 8 diners menos que Barcelona.

En les controvèrsies actuals anaren los Regidors a parlar dos vegades al Procurador de les monges, manifestant-li que desitjaven anar amb bona harmonia i que se unissin per anar contra l’arrendatari i sobre que digué que tenien raó, experimentaren que luego va acudir a Jover envaint-los los cartells.

no haver la Abadessa condescendit tot lo dit, fou per la segona intenció que tenia de posar ramat i per això diu en l’introductori que no la molestás lo Ajuntament en el ramat propi quan es del proveïdor o del dit Gibert amb qui feu conveni de que la indemnitzaria .. quan en tot cas sols podien tenir de 40 a 50 moltons per lo abast del monestir i dependents, pues així se entén en totes les comunitats que sols la poden tenir per son abast, i un ramat tant ecxesiu de 300 moltons i de 4 a 500 ovelles, que han destruït les vinyes de Sarrià, quan no les mengen les monges. Ni han permès a l’Ajuntament matar-ne una ni tenir-la en lo ramat per temor que no els donessin carn d’ovella, i amb això lo arrendatari mentre no compleix amb els Regidors per seguir amb la capa i apoyo de l’abast de les monges i sense treure gran cosa de les herbes de Sarrià es puja lo ganado hasta Sant Gervasi.

La Abadessa no te sinó dos vinyes de 7 o 8 mujades que se cultiva i la demés terra que es una petita part del terme la té establerta a diferents particulars de Sarrià.